La societat envelleix, és un fet, l’estat del benestar, els avanços en medicina i la millora de la qualitat de vida fa que cada vegada siguem més longeus i també més conscients d’on volem passar l’etapa sènior de la nostra vida. Què és tendència en les residències de majors acualment? A nivell general, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, en els pròxims 30 anys, el percentatge d’habitants del planeta majors de 60 serà del 22%, pràcticament el doble del percentatge actual. A nivell nacional, al gener de 2021, els majors de 65 anys va aconseguir un màxim històric absolut, situant-se en un 19% de la població total, segons un informe de l’Institut Nacional d’Estadística.

Amb aquestes dades, el plantejament de vida a partir dels 60 o 65 anys suposa un repte social i personal futur molt rellevant. Com vivim i viurem aquesta vellesa? Existeixen canvis en la nostra mentalitat després d’haver patit un confinament estricte durant la pandèmia generada per la Covid-19? Cada vegada són més les persones que es pregunten com volen gaudir de la vida durant aquests anys.

En aquest article t’expliquem 7 punts clau que són tendència a les residències de gent gran i la qualitat de vida del col·lectiu el 2021.

Què és, per tant, tendència a les residències de gent gran el 2021?

1. Les persones grans volen viure la seva vellesa en comunitat, sentint-se autònoms i amb qualitat de vida

Els 60/65 d’avui dia no són els 60 de generacions passades i, no obstant això, existeixen estereotips i prejudicis en relació a l’edat molt semblants a llavors. Envellir és una etapa més de la vida i és important buscar els mitjans adequats per a poder passar-la en un entorn propici, amb les degudes cures i fent el que més es valora, tenint en compte la salut emocional i social d’una manera activa i efectiva. La majoria de les persones ho tenen clar: volen continuar estant en comunitat, sentint-se autònoms, autosuficients i amb qualitat de vida.

2. Baby Boomers i Generació X volen seguir vivint en comunitat quan siguin grans i sentir-se capaços i autosuficients

Segons l’estudi que es reflecteix en el II Barómetro Grup Efebé 2021, “Dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores”, els majors de 75/80 anys defensen espais integrats en els quals puguin complir tot el cicle vital, podent rebre l’atenció assistencial requerida conforme aquesta apareix i evoluciona.

Aquestes dades demostren que l’entorn en el qual viuen és fonamental. Viure en residències de persones grans, a casa amb assistència domèstica o estar amb els fills són les opcions comunes més conegudes entre la societat espanyola però no així les més desitjades ni satisfactòries. A més, les persones busquen sentir-se autosuficients i còmodes en un espai en què sentin que estan a casa.

3. L’actual model de “Residència per a gent gran” està desfasat

No es pot entendre una residència com un hospital per a gent gran, un lloc en el qual ocupen una habitació, però tot els és aliè i asèptic. Ara, els models de residències per a persones grans han d’acostar-se al model de llar, col·locant a la persona en el centre i no tractant-la com una variable més de la construcció. Que sentin que tenen el control del seu entorn, de les seves cures i de la seva vida quotidiana és vital perquè puguin continuar desenvolupant les seves capacitats i sentint-se bé tant física com emocionalment. S’ha d’evolucionar cap a un model professionalitzat que busqui augmentar la qualitat de l’atenció des de dimensions relacionades amb la qualitat de vida.

En aquest sentit les xifres no enganyen. No és d’estranyar que per a un 78% dels enquestats al II Barómetro Grup Efebé 2021, “Dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores”, l’actual model de “Residència per a persones grans” no compleix amb les seves expectatives d’espai on aspiren a viure a partir dels seus 75/80 anys o quan desenvolupin algun grau de dependència. El cost, la falta d’espai íntim-personal o els mals programes d’activitats són els principals factors en contra.

4. Nou escenari generacional: “Els meus fills preferiran que sufragui les meves despeses amb el meu patrimoni, encara que no els pugui deixar res en herència”.

Existeix un canvi cultural des del punt de vista de drets i obligacions patern-filials. Els progenitors alliberen els seus fills de l’obligació de cuidar-los i aquests alliberen els seus pares de l’obligació de transmetre’ls el patrimoni i herència. A més, el treball, els desplaçaments, els fills i les hores fora de la població més jove dissuadeixen als majors d’adaptar-se a aquest model. La majoria estan convençuts que els seus fills no podran cuidar-los i tampoc volen ser una càrrega per a ells. Ens trobem així enfront d’un escenari nou, en el qual la gent sufragarà les necessitats de la vellesa i/o dependència amb el seu patrimoni immobiliari i financer.

5. Triem viure a casa amb assistència domèstica?

Les persones grans del segle XXI tenen unes necessitats complexes que la societat actual no està cobrint. Hi ha poques opcions de solució institucional i/o oferta de models residencials, visibilitzats avui com no insatisfactoris per a afrontar aquesta nova realitat de futur. Prefereixen continuar vivint al seu domicili, amb major o menor nivell de contractació d’assistència soci-sanitària o domèstica. O bé, fins i tot, assistint al Centre de Dia, abans que optar per anar a una residència o a casa de la seva família.

6. Demandes emocionals en els nous models residencials.

No sols es busca la comoditat en aquesta nova etapa de la vida. Una tendència a les residències de majors és l’exigència de nous models que atenguin les seves demandes emocionals. D’aquesta manera, per als enquestats d’entre 75/80 anys la prioritat és sentir-se autònom, autosuficient i capaç (66%); vital, animat, alegre (56%) i segur, estable i sense risc (52%). Això comporta que, aquest col·lectiu, quan es demanden nous espais residencials, aposta per un espai privat íntim i personal. En cas de les persones amb dependència, la seva prioritat és sentir-se cuidat, atès, ajudat (71%); benvolgut, volgut, estimat (43%) i segur, estable i sense risc (52%). Donen així un major èmfasi a les variables de servei, sent la seva primera prioritat els serveis professionals de cures sanitàries.

7. Solucions per al nou entorn sociocultural

En la cerca d’opcions adaptades al nou entorn sociocultural del nostre país apareix la fórmula d’apartaments assistits o l’opció d’habitatge (casa o pis) compartit i autogestionat amb amics. Què és tendència a les residències de gent gran? Les propostes evidencien que cada vegada és més imperatiu comptar amb alternatives de models que siguin convincents i capaços de vèncer la inclinació al propi espai vital, abandonar la llar, l’espai propi i ple de records.

En general les persones grans defensen espais integrats en els quals puguin complir tot el cicle vital. Sentint-se acompanyats i segurs, tant per personal qualificat com per persones amb les quals compartir vivències. Es prefereix un entorn convivencial més reduït en nombre de residents, amb unitats formades per un màxim de 12 persones en total, buscant aconseguir una obertura a conviure en comunitats intergeneracionals que integrin gent jove, famílies i gent gran. Espais que estiguin a prop de centres cívics, casals, ofertes d’oci i de serveis essencials, com ara farmàcies i Centres d’Atenció Primària.

El que és segur és que cada vegada és més evident la inquietud en relació a les condicions de vida de la gent gran. Existeix una clara necessitat i s’ha obert un escenari d’oportunitats per a generar nous conceptes de productes residencials.

Des de Grup Efebé t’ajudem a aconseguir aquest canvi cap a una atenció centrada en les persones, a través dels espais. Consulta com acostem la arquitectura a les residències de gent gran.

Baròmetre Grup Efebé 2021