La setmana passada ens vam apropar a la fira d’arquitectura Architect@Work, on vam veure i escoltar xerrades i estands molt interessants i, alhora, preocupants. Concretament, les ponències en qüestió estaven enfocades a l’arquitectura sostenible.

En aquest article et presentem algunes de les dades més rellevants de la jornada.

Architect@Work: “Arquitectura de mínim impacte”

La primera sessió que vam veure era a càrrec de Jade Serra Alcina de Slow Studio.

Serra va explicar com els experts en el canvi climàtic han plantejat 8 escenaris diferents segons els canvis que fem des d’avui mateix. Si seguim en la línia de “Business As Usual”, quan les nostres criatures es facin grans, la vida a la Terra serà extremadament dura. Aquest seria l’escenari C8. Per tenir alguna possibilitat de sobreviure, tot i seguir amb catàstrofes climàtiques, séquies fortes, augment de preus, etc., hem d’aconseguir estar al C1. 

Per primera vegada la Unió Europea regula no només l’eficiència climàtica dels edificis, sinó també el concepte de “carboni embegut”, és a dir, quina contaminació ha generat aquest edifici durant l’extracció, producció, transport, instal·lació, etc. dels materials que el conformen.

Tot material que el seu processament posterior sigui un altre diferent a retornar a la Terra de formar natural, tindrà costs inassumibles, tant econòmics com mediambientals.

“Passem una mitjana de vint-i-sis anys de vida dormint, moment en què la major part de les nostres cèl·lules es regeneren (per exemple la pell es “refà” en un 90% durant la nit)”. Dissenyar habitacions amb materials que emeten COV o matèries tòxiques (com molts tipus de metalls, pintures, aïllaments de plàstic, etc.), pot arribar a ser  “negligència professional”, tal com ho qualifica la Jade Serra.

Architect@Work: “Descarbonització de l’arquitectura”

L’arquitecte Albert Cuchí, membre del COAC i de diferents associacions de sostenibilitat dins l’arquitectura, va fer aquesta xerrada amb una perspectiva més estratègica sobre el que s’està fent, el que es vol fer i el que es farà.

“Espanya depèn en un 80% d’energia importada d’altres països”, comentava ja a l’inici Albert Cuchí. El parc edificat actual és extremadament deficient quant a eficiència energètica. Estem parlant que el 80% dels edificis són de classe E. Els números aporten claredat:

• Si rehabilitem tot el parc edificat del país, deixarem de dependre d’energia externa, cosa que a llarg termini significaria un gran estalvi de diners. L’Albert animava a tots els estudis d’arquitectura a no perdre la pista, ja que suposaria uns beneficis mediambientals i econòmics molt interessants.
• El formigó és un dels materials que més C02 emet durant el seu cicle de vida. És per això que ha arribat el moment d’acostumar-nos a buscar alternatives.
• Existeix una necessitat actual de saber mesurar el potencial d’escalfament global d’un edifici (Global Warming Potential), es necessitarà per fer les certificacions tant d’obra nova com d’adequació.
• De cara al 2027 – 2033, els immobles que es vulguin vendre o llogar hauran de “pujar” una lletra a l’escala de l’eficiència energètica.

 Ens trobem en un escenari complicat, amb molts canvis i molta incertesa. Tot i això, si ens ho proposem, entre tots i totes podem ajudar a construir un planeta més sa, més just i més sostenible.