Quan pensem en grans referents de l’arquitectura, sovint ens venen al cap noms masculins. Però la realitat és que moltes dones arquitectes i dissenyadores han creat alguns dels espais més innovadors i inspiradors del món.
Durant dècades, moltes d’aquestes professionals han treballat en projectes que avui són referents en arquitectura contemporània, urbanisme o disseny d’interiors.
Aquest Dia Internacional de la Dona, des d’Efebé volem posar el focus en algunes d’aquestes figures. Arquitectes que han deixat empremta amb edificis emblemàtics, espais culturals o projectes que dialoguen amb el paisatge i la societat.
Potser coneixes aquests edificis. El que potser no sabies és qui els va dissenyar.
1. Hearst Castle – Julia Morgan

By Proimos – Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=21649507

By Boyé Studio, San Francisco – https://digital.lib.calpoly.edu/rekl-2071, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=85460141
El Hearst Castle, situat a San Simeon (Califòrnia), és un dels conjunts residencials més espectaculars dels Estats Units. Darrere d’aquest projecte monumental hi ha Julia Morgan, una arquitecta pionera que va marcar la història de l’arquitectura nord-americana.
El complex, encarregat pel magnat William Randolph Hearst, es va desenvolupar al llarg de diverses dècades i inclou palaus, jardins, piscines monumentals i edificis inspirats en l’arquitectura mediterrània.
El que fa especialment fascinant aquest projecte és la seva escala i riquesa arquitectònica, però també el fet que va ser liderat per una dona en una època en què l’arquitectura era un sector pràcticament masculí.
Julia Morgan va arribar a projectar més de 800 edificis al llarg de la seva carrera, convertint-se en una de les figures més prolífiques de l’arquitectura del segle XX.
2. Casa E-1027 – Eileen Gray

photograph Manuel Bougot www.manuelbougot.com. 2016

Retrat de la dissenyadora i arquitecta Eileen Gray (c. 1926). Foto: Wikimedia Commons (domini públic)
A la Costa Blava francesa trobem una casa que va revolucionar la manera d’entendre l’habitatge modern: E-1027.
Aquest projecte, dissenyat per l’arquitecta i dissenyadora irlandesa Eileen Gray, és molt més que una casa. És una exploració de com l’arquitectura, el mobiliari i la vida quotidiana poden funcionar com un únic sistema.
La casa es va concebre pensant en la flexibilitat dels espais, la llum natural i la relació amb el paisatge mediterrani. Molts dels mobles també van ser dissenyats per la mateixa Gray, reforçant la idea d’un disseny total.
Avui es considera una obra clau del moviment modernista europeu, tot i que durant molts anys el seu valor no va rebre el reconeixement que mereixia.
3. Aqua Tower – Jeanne Gang

Photo: Steve Hall © Hedrich Blessing

By Kramesarah – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=59234493
L’Aqua Tower de Chicago és un gratacel que difícilment passa desapercebut. La seva façana ondulada crea un perfil orgànic que recorda les formes del paisatge erosionat per l’aigua.
L’autora del projecte és Jeanne Gang, fundadora de l’estudi Studio Gang i una de les arquitectes més influents de l’arquitectura contemporània.
El disseny no respon només a una qüestió estètica. Les terrasses irregulars contribueixen a millorar l’ombra, el confort climàtic i la relació entre interior i exterior.
Quan es va inaugurar el 2010, l’edifici es va convertir en el gratacel més alt del món dissenyat per una dona arquitecta.
4. Louvre-Lens Museum – Kazuyo Sejima

Fotografia de https://www.flickr.com/people/harry_nl/

By Columbia GSAPP – https://www.flickr.com/photos/gsapponline/15137242547/, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=87552014
El Louvre-Lens, al nord de França, és una reinterpretació contemporània del concepte de museu.
El projecte va ser dissenyat per Kazuyo Sejima, arquitecta japonesa i cofundadora de l’estudi SANAA, guardonada amb el Premi Pritzker.
L’arquitectura del museu aposta per una transparència radical i una escala horitzontal, amb pavellons d’alumini i vidre que s’integren amb el paisatge.
El resultat és un museu que busca eliminar barreres entre art, arquitectura i entorn, oferint una experiència molt diferent de la monumentalitat dels museus clàssics.
5. Şakirin Mosque — Zeynep Fadıllıoğlu

By William Neuheisel from DC, US – Şakirin Mosque, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=40530880
La mesquita Şakirin, a Istanbul, és un exemple singular dins l’arquitectura religiosa contemporània.
El seu interior va ser dissenyat per Zeynep Fadıllıoğlu, una dissenyadora turca que va reinterpretar elements tradicionals de l’arquitectura islàmica amb un llenguatge contemporani.
El resultat és un espai espiritual molt lluminós, amb una gran aranya central inspirada en gotes d’aigua, formes orgàniques i una paleta cromàtica delicada.
El projecte va ser especialment rellevant perquè poques dones havien participat fins aleshores en el disseny d’espais religiosos d’aquest tipus.
6. Heydar Aliyev Center — Zaha Hadid

By Emin Allahverdi – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=70029130
Pocs edificis contemporanis són tan recognoscibles com el Heydar Aliyev Center, a Bakú (Azerbaidjan). L’autora és Zaha Hadid, una de les arquitectes més influents de les últimes dècades.
L’edifici és famós per les seves formes fluides i contínues, que semblen sorgir del terreny sense angles ni línies rectes. Aquesta geometria orgànica trenca amb la rigidesa de l’arquitectura institucional tradicional i crea un espai que convida a recórrer-lo com si fos un paisatge.
El centre cultural acull exposicions, auditoris i espais públics, i s’ha convertit en un dels símbols arquitectònics de Bakú.
Amb projectes com aquest, Zaha Hadid va demostrar que l’arquitectura pot ser escultural, experimental i alhora funcional, redefinint els límits del disseny contemporani.
7. Santa Caterina Market — Benedetta Tagliabue

By Rick Ligthelm from Rotterdam, The Netherlands – Barcelona, Spain, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=63558227

By Cristiano Cani – https://www.flickr.com/photos/cristianocani/2537430982/, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=113420990
A Barcelona tenim un exemple extraordinari d’arquitectura contemporània liderada per una dona: el Mercat de Santa Caterina.
La renovació del mercat va ser dirigida per l’arquitecta Benedetta Tagliabue, de l’estudi EMBT, continuant el projecte iniciat amb Enric Miralles.
L’element més reconeixible és la seva coberta ondulada i plena de colors, formada per milers de peces ceràmiques que evoquen els productes frescos del mercat.
Aquest projecte no només va transformar l’edifici, sinó també la relació entre el mercat, el barri i l’espai públic, convertint-lo en un referent de regeneració urbana a Barcelona.
Mirant el futur de l’arquitectura
La història de l’arquitectura està plena de talent femení que durant molt temps ha quedat en segon pla.
Recuperar aquestes figures no és només un exercici de memòria. També és una manera de reconèixer la diversitat de mirades que construeixen els espais on vivim, treballem i aprenem.
Des d’Efebé creiem que el disseny d’espais té un paper fonamental en la manera com convivim. I això també passa per donar visibilitat a les professionals que han contribuït a transformar l’arquitectura contemporània.