II Baròmetre Grup Efebé 2021, dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores.

L’actual model de “Residència per a gent gran” no compleix les expectatives d’un 78% dels enquestats

L’envelliment de la societat, la dependència i la qualitat de vida que tindrem de gent gran és un repte social i personal futur molt rellevant. Sovint queda tapat per altres temes que marquen l’agenda mediàtica. Tot i això, cada vegada són més les persones que viuen amb proximitat i angoixa on i com passaran la seva vellesa.

Ens referim a un col·lectiu que, si és possible, vol continuar vivint com ara durant la seva vellesa o quan desenvolupi algun grau de dependència. Sobre aquest tema tracta el II Baròmetre Grup Efebé 2021, dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores que presentem amb el propòsit d’investigar i reformular l’oferta actual de solucions residencials per a la tercera i quarta edat.

Aquesta investigació de Grup Efebé ha estat realitzada per la consultora Tàctica Investigació Estratègica, amb la col·laboració de la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna. S’ha estudiat sobre una mostra de 797 persones, entre 40 i 70 anys (col·lectius de les generacions Baby Boom i X, que són les nascudes entre 1950 i 1980). Tots són municipis espanyols de més de 200.000 habitants. L’estudi ha treballat en dues variables. Primer, preguntant com i on voldrien viure quan arribessin a la forquilla d’edat d’entre 75/80 anys. D’altra banda, com i on voldrien fer-ho si desenvolupaven algun tipus de dependència.

1. L’actual model de residència no convenç, segons el Baròmetre Grup Efebé

Abans d’entrar a quin tipus d’espais i entorns són els preferits el II Baròmetre Grup Efebé 2021, dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores, ens presenta algunes conclusions:

• Per a un 78% dels enquestats, l’actual model de “Residència per a gent gran” no compleix les seves expectatives d’espai on aspiren a viure a partir dels 75/80 anys o quan desenvolupin algun grau de dependència. A més, en una escala d’1 a 5, sent 1 gens satisfactori i 5 molt satisfactori, el valor mitjà de l’actual model és clarament insatisfactori amb una valoració mitjana de 2,64 i l’aprovat és el 4.
• De la mateixa manera, un 84% dels enquestats assegura que estan convençuts que els seus fills no podrien cuidar-lo; i un 96% no volia ser una càrrega. Conseqüència, un 69% va afirmar que “els meus fills preferiran que sufragui les meves despeses amb el meu patrimoni, encara que no els pugui deixar res en herència”, trencant així la tradició o obligació de deixar alguna cosa en herència al fill a canvi de la cura del progenitor.
• En tercer lloc, un 68% dels enquestats volia continuar vivint a casa seva amb un nivell de contractació d’assistència sociosanitària o domèstica més gran o menor al propi domicili o fins i tot assistint al Centre de Dia. Només un 2% dels dos col·lectius (75 /80 anys o de gran amb dependència) defensava anar a viure a casa de la família.

En aquest apartat, es planteja la hipòtesi d’una possible presa de decisió de canviar de manera de vida i optar per no continuar vivint al domicili actual. A partir dels 75/80, només un terç (34%) planteja com a probable aquesta possibilitat. Un 47% ho veu molt difícil, i el 19% es tanca en banda. Aquells que veuen viable abandonar els seus domicilis assenyalen que el nou espai ha de tenir clars avantatges en la qualitat de vida.

2. Abans de saber on viurem… com volem sentir-nos de grans?

Abans de començar a visualitzar dues concepcions diferenciades d’espai/entorn i model residencial, el II Baròmetre de Grup Efebé preguntava com volien sentir-se grans.

• Per als de 75/80 anys la prioritat és sentir-se autònom, autosuficient i capaç (66%); vital, animat, alegre (56%) i segur, estable i sense risc (52%). Això fa que en aquest col·lectiu quan es demanen nous espais residencials, aposta per un equilibri entre variable d’espai i servei, i la primera prioritat és comptar amb un espai privat íntim i personal.

• Per als dependents, la prioritat és sentir-se cuidat, atès, ajudat (71%); apreciat estimat, estimat (43%) i assegurança, estable i sense risc (52%). Aquests donen un èmfasi més gran a les variables de servei, sent la seva primera prioritat els serveis professionals de cures sanitàries.

3. Què m’ha d’oferir viure fora de casa?

El Baròmetre també assenyala que, perquè els col·lectius enquestats deixin el domicili, cal proposar alternatives. Per exemple, models convincents i capaços de vèncer l’aferrament al propi espai vital, abandonar la llar, l’espai propi i ple de records.

En tots dos casos la fórmula preferida, en un possible canvi de mode de vida i canvi de residència, es concentra en la fórmula “apartaments assistits” (59%). Aquesta, juntament amb l’opció habitatge (casa o pis) compartida i autogestionada amb amics (26%), deixa l’opció residència per a gent gran en un residual (14%).

La mostra compara dues expectatives de nous espais residencials i vivencials molt diferenciats (sense dependència i amb dependència), però també es donen certes coincidències de base a l’entorn. Coincideixen que prefereixen viure en parella (59% – 69%) o conviure amb gent gran de la mateixa generació o + 10 anys (58% – 72%). També en poder conviure amb un animal domèstic (70% – 63%) o tenir una actitud participativa en l’organització. Fins i tot en la presa de decisions, o implicar-se en alguna activitat o tasques als centres, com a voluntaris (59% i 64%). En darrer lloc, preval el desig de residir en nucli urbà de poblacions petites, en ple entorn natural (69%-70%) i envoltats per espais verds, sense grans desnivells per poder sortir a passejar (62%-73%).

4. Un espai/entorn diferent si s’és dependent o no

Arribem a la darrera part del II Baròmetre Grup Efebé 2021, on i com volem viure quan siguem grans. Aquí es perfilen dos models diferents en relació amb l’entorn i el tipus d’implicació que es vol mantenir en aquest nou espai:

• El col·lectiu 75/80 anys prefereix un entorn convivencial més reduït en nombre de residents. Amb unitats formades per un màxim de 12 persones en total. Busquen aconseguir una obertura a conviure en comunitats intergeneracionals que integrin gent jove, famílies i gent gran. Espais que estiguin a prop de centres cívics, casals, ofertes de lleure i de serveis essencials, com ara farmàcies i CAP.
• El col·lectiu dependent busca un entorn convivencial amb un nombre més gran de residents. Amb més de 20 persones i que estiguin més focalitzats en la gent gran, d’una mateixa generació. També mostren una obertura menor a conviure en comunitats intergeneracionals. Es prioritza l’entorn natural, els espais verds, renunciant a l’esbarjo i als serveis essencials, tots dos ja integrats dins del centre.

En aquest aspecte cal destacar que els enquestats defensen espais integrats on puguin complir tot el cicle vital. Començant a ser usuaris d’aquestes instal·lacions sense cap mena de dependència, i rebent l’atenció requerida conforme aquesta apareix i evoluciona.

5. Conclusió del Baròmetre Grup Efebé: s’obre un escenari d’oportunitats

Les conclusions del II Baròmetre Grup Efebé 2021, on i com volem viure quan siguem grans, ens adverteixen que estem davant d’un problema cada cop més rellevant, tant social com personal. Que ja estan plantejant aquesta preocupació aquelles generacions nascudes entre el 1950 i el 1980. Aquesta realitat “va acompanyada de poques opcions de solució institucional a uns models residencials visibilitzats avui com a insatisfactoris per afrontar una nova realitat de futur”, segons l’Anna Fornt, Directora General de Grup Efebé.

Per l’Anna Fornt, la màxima responsable de Grup Efebé, “cada vegada és més evident la inquietud en relació amb les condicions de vida de la gent gran. Hi ha una necessitat clara i s’ha obert un escenari d’oportunitats per generar nous conceptes de productes residencials”.

Baròmetre Grup Efebé 2021