L’1 d’octubre és el Dia Internacional de les Persones Grans. Una celebració designada el 14 de desembre de 1990 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, a través de la resolució 45/106.

Donada l’ocasió volem donar veu a aquesta franja d’edat, cada vegada més poblada. Doncs, volem reforçar la idea de tenir una vivència plena durant totes les etapes de la vida. Socialment, estem contaminats de prejudicis sobre aquest col·lectiu i any rere any ens acaben demostrant tot al contrari, com en el cas de la Covid-19, on van evidenciar la seva força i resiliència.

Quins mites falsos desmuntem sobre l’envelliment?

Primer de tot, la societat va plena d’aquests mites falsos i un dels instigadors són els mitjans de comunicació. Reforcen aquestes imatges, obra d’una construcció social creada durant anys. Anuncis sobre dificultats físiques o la necessitat d’haver d’amagar les arrugues. El fet en si de fer-se grans es planteja com “un problema”, i com tots sabem és totalment intrínsec amb la vida de qualsevol persona.

Sentir admiració per les persones grans és part de la maduresa. És important educar intergeneracionalment. El col·lectiu sènior compta amb tota una història al darrere de la seva vida, amb molta experiència i coneixements. A continuació, desmuntem alguns d’aquests mites falsos sobre l’envelliment.

• “El col·lectiu s’entén com un ens homogeni”.

Tenim tendència a extrapolar com se senten en tots els membres del col·lectiu. Les persones grans són un gran motor de la societat i no podem generalitzar. Tant podem trobar persones més fràgils, com d’altres amb més autonomia. El grau de motivació, resiliència o activitat, depenen de l’etapa que està vivint cada persona individualment. Són moltes les maneres d’envellir, i cada persona ho fa a la seva manera. Es tracta d’un grup social heterogeni, on cadascú té problemes, experiències i necessitats diferents.

• “Les persones grans no tenen interès per les tecnologies i no les saben fer servir”.

És important analitzar els hàbits de les persones grans en l’àmbit digital. Cada persona té el seu ritme per entendre com funciona. Està clar són capaços de fer-ho servir, d’una forma diferent clarament d’altres generacions com la Millennial o la X. Quan aquests grups d’edat arribin a sèniors, coneixeran molt millor les tecnologies que vagin sorgint, sobretot els nadius digitals.

• “Els sèniors són vulnerables, deixen de ser útils i no poden ajudar en res quan arriben a certes edats”.

Fer-se gran no implica ser incapacitat. Pot reduir-se la quantitat d’activitats fetes en altres etapes de la vida, però n’hi ha moltes que es poden continuar fent. A més, alguns passatemps potser s’han deixat sense fer i mai és tard per recuperar-los (tocar un instrument, estudiar, aprendre idiomes, etc.).

• “Amb l’edat ens tornem sedentaris”.

Justament la falta d’activitat és la que afecta la salut de les persones. És molt important moure’s, sortir de casa, exercitar el cos i la ment tant com sigui possible. Doncs, l’exercici físic és primordial en l’envelliment saludable i de qualitat. Millora l’equilibri i la coordinació i aporta més energia. A més, també és clau per la salut neuropsicològica.