Entrevistem la directora de l’Escola Mercè Rodoreda. L’Àngels Cadena dirigeix un centre educatiu del barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris de Barcelona. Es tracta d’una escola inclusiva, compromesa i innovadora, que aposta per un projecte educatiu integral amb un acompanyament personalitzat de l’alumnat amb orientació educativa per atendre la diversitat. Es defineixen com un centre sostenible, amb control de residus, optimització d’un hort urbà infantil, el control del consum energètic i, des d’aquest any, el confort acústic.

Ja pots veure el nou projecte de reforma i equipament dels espais exteriors i de la nova biblioteca oberta de l’Escola Mercè Rodoreda. Entra aquí!

1. Com definiries la filosofia del centre i l’enfoc del vostre projecte pedagògic?

La filosofia del centre és esdevenir el node, el centre neuràlgic en clau comunitària, del barri de La Prosperitat, amb l’objectiu de ser un ecosistema educatiu. Un espai on cadascú es genera les seves maneres de ser i de funcionar, tant en horari lectiu, com en temps de lleure.

La finalitat de tot aquest canvi que hem fet durant d’onze anys és pacificar la part baixa del centre i fer una obertura de la cultura amplia per totes les edats i totes les persones més enllà dels habitants de l’escola.

2. Com ha evolucionat l’educació en els últims anys? (Es tracta més la salut mental i emocional, es fomenta una educació experiencial, noves necessitats educatives d’una societat canviant)

Clar, ha canviat relativament. Considero que ha canviat el llenguatge. Ara posem paraules noves a coses que ja existien. El que ha canviat són els usuaris dels centres. Per una part hi ha una part de la població molt castigada per la pandèmia, per les crisis i pels processos migratoris tant interns dins de Barcelona com d’arreu del món. Persones, a vegades, que tenen un nivell sociocultural alt i aquí arriben i la seva vida s’ha empobrit.

Un objectiu que ens vam proposar al començament era que caigués l’absentisme de l’escola, perquè n’hi havia força. Primer, ens vam estar formant tot el claustre amb projectes d’educació emocional i mindfulness. Ara ja ho fem de forma sistemàtica. La clau de l’èxit ha estat que l’obertura de l’escola ha fet que tant petits, com grans, com veïns hem aconseguit el sentiment de pertinença a un grup, a una gent i a un espai.

Abans de la Covid-19 ja treballàvem amb grups flexibles amb co-tutoria i tridocència. Ara continuem igual i, a més, utilitzem els espais exteriors per fer classe i pati. L’escola està completament oberta a tothom. Tots els espais són polivalents, dins i fora de l’horari lectiu.

3. Quina experiència teniu amb els ex-alumnes? L’escola n’és un referent?

Personalment, provinc d’un centre molt petit i peculiar, on la relació amb els ex-alumnes era boníssima. Es feia seguiment i es mantenia molt el caliu tant amb les famílies com amb l’alumnat. De fet, continuo tenint relació amb alumnes que ara potser tenen 30 o 40 anys.

En el cas de l’Escola Mercè Rodoreda ara està començant a passar. De fet, al començament era una mena de dèria personal, de voler connectar els espais interiors amb els exteriors i la cultura en un lloc on no hi ha res més que bars i un entorn deixat.

A dia d’avui, els ex-alumnes venen a l’escola, ens demanen consell per fer treballs o un espai per treballar. Amb onze anys hem aconseguit que tot aquest treball d’educació emocional i d’estar a prop d’ells funcioni. També som molt contundents i hi ha quatre normes bàsiques de funcionament i invulnerables per l’alumnat i per les famílies.

Tenir clar l’objectiu cap a on vols anar i les formes de què vol dir educar de manera compartida, acaba donant el mateix resultat. Cada entorn l’has de tractar d’una manera diferent. La clau és que a l’entorn on estiguis, miris bé com és sense qüestionar ni jutjar res i plantegis què pots aportar tu de millora.

4. Quina importància li dones al disseny dels espais? Quant creus que afecten en l’aprenentatge?

Els espais marquen molt. Els espais i com aquests estan ambientats (colors, formes, materials, etc.) perquè poden arribar a ser molt dispersos i distorsionadors.

Els espais amplis són clau. Jo trauria les portes de totes les aules. De fet, aquí no les traiem però sempre les tenim totes obertes per una doble qüestió. Primer de tot, per tema sanitari, ja que som Escola Sentinella. És a dir, una escola activa en la prevenció de la Covid-19. D’altra banda, sento que tancar la porta d’una classe genera una petita república independent, un model unipersonal on els nens/es no es connecten amb els de fora ni els de fora amb els de dins. Sí que és veritat que moltes vegades s’ha de tancar la porta pel xivarri.

Quins espais tenim? Com ens podem adaptar? Com els podem millorar? No tot passa per tenir grans construccions ni l’escola més bonica de disseny. A més, en el nostre cas a l’Escola Mercè Rodoreda fem servir els passadissos com ambients que continuen l’espai d’aprenentatge, que compten amb materials compartits que els nens i nenes han d’aprendre a respectar.

5. Aquest projecte forma part del Pla de Barris de La Prosperitat. Explica’ns com funciona i com pot millorar la situació al barri.

Portem més de vuit anys darrere d’aquest projecte insistint, demanant i perseguint. Vam aconseguir que persones del món educatiu creguessin en el projecte. Van visualitzar el poder i la importància de fer-ho i vam començar a treballar-hi. És una inversió important i hem de pensar que no és només per l’escola sinó per a tot un barri.

El programa “Patis escolars oberts” ja és una realitat a l’Escola Mercè Rodoreda. Els espais exteriors i la sala polivalent – biblioteca s’obren com espais d’ús públic per a tot el barri. Doncs, famílies, infants i adolescents ja poden gaudir-ne fora de l’horari escolar.

L’any passat va entrar Pla de Barris a la Prosperitat. Aquest projecte ha costat i el missatge que hem de donar i que volem que quedi com exemple és que si totes les administracions i ens es posen d’acord, sumant esforços, multipliquem beneficis. És un exemple que demostra que hem sigut capaços de seure a una taula amb perfils de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Nou Barris, l’Instituto Municipal de Educación de Barcelona (IMEB), el Consorci d’Educació de Barcelona, mestres, famílies i especialistes en el disseny d’espais com és Grup Efebé. Entre tots construïm una sola idea. Hem de tirar el projecte endavant per la comunitat.

A més, hem tingut el suport de la Biblioteca Les Roquetes – Rafa Juncadella, on van els nostres alumnes a fer treballs i a estudiar, però que els queda força lluny. No volem ser la biblioteca del Mercè Rodoreda sinó que som una extensió de la Biblioteca Les Roquetes – Rafa Juncadella.

Perquè sigui sostenible, en aquests moment Pla de Barris ha assumit el sou d’una bibliotecària/monitora els dissabtes al matí d’11 a 14 h. Ara tenim un altre repte: aconseguir el mateix durant tota la setmana. Està pensat com un espai social i familiar, on tothom hi té cabuda. Des dels que venen amb un cotxet i el nadó gateja pels racons adaptats, nens/es que volen estar a fora jugant amb la pilota, qui vol llegir, jugar amb jocs de taula, etc.

I doncs, a dia d’avui, ja comencen a baixar a la biblioteca algunes famílies amb els seus fills.

6. Aquest projecte neix d’un canvi de forma de treballar dins l’escola. Allibereu un espai perquè decidiu que alguns grups dinin a la seva aula.

Neix d’abans de la Covid-19 perquè el menjador era un dels espais més sorollosos. Crec que s’han de reinventar tots, ja que no generen tranquil·litat. No deixen de ser cent o dos-cents alumnes que fan soroll amb coberts i la relació amb el menjar no esdevé bona.

Després del confinament, com que havíem de fer tres grups, vam canviar les classes com a totes les escoles i vam veure que funcionava molt bé. Els problemes de relació amb el menjar començaven desaparèixer perquè els monitors estaven més a prop, com si fos el menjador de casa, per entendre’ns. Ens ho vam estar plantejant i vam acabar decidint quedar-nos amb aquesta organització. Ara, des d’i3 a 3r dinen a classe. Són 4t, 5è i 6è els que baixen a l’aula polivalent, que també funciona com a menjador.

7. Quin ha estat el procés de treball amb Grup Efebé?

Hem anat molt en equip. Hem treballat molt la part educativa amb la part tècnica. La humanització dels experts crec que és bàsica. Un grup multidisciplinar que sàpiga de disseny d’espais i de materials és clau. Teníem una idea però necessitàvem que algú ens la portés a terme des del coneixement professional. A més, a la comissió que s’ha format la gent està molt contenta i el resultat està sent molt bo.

Aquesta és una primera part, però això continua. Tenim molt clar que continuarà amb més espais de l’escola.

8. I doncs, quins beneficis aporten els nous espais?

La visualització d’un espai de trobada cultural per a totes les persones de La Prosperitat. Aquest és clau i engloba tota la resta de beneficis.

Entrevistem la directora de l’Escola Mercè Rodoreda.