Entrevistem a l’arquitecta Marta del Río. Té quaranta-un anys i és mare de dues nenes. Treballa a l’empresa Grup Efebé. Tots els projectes que passen per les seves mans són un èxit. Combina des d’abans de la pandèmia el treball presencial amb el teletreball, donada la flexibilitat que suposa el seu càrrec com a arquitecta Project Manager. Tal com ella ens explica, es considera una persona honesta, sociable i amb constants ganes d’aprendre.

1. On va néixer la teva vocació per l’arquitectura?

Jo no era una nena com d’altres que des que eren petites ja ho tenien molt clar. De fet, quan tenia cinc anys volia ser perruquera. Quan cursava BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) ja vaig començar a pensar què és el que m’agradava fer. M’agradaven les disciplines tant d’humanitats com de ciències i, realment, l’arquitectura és una professió holística, que abasta tots aquests tipus de coneixement, des de la tecnologia, l’art, l’estètica, la composició o la filosofia. Vaig pensar que s’adeia molt al que a mi m’agradava.

2. D’on agafes la inspiració? Com definiries el teu estil com a arquitecta?

Sempre acostumo a mirar els meus arquitectes de referència. Això de les pel·lícules que de cop estàs assegut i et venen les idees, no funciona així. Una té un bagatge després de molts anys de veure i llegir i et vas fent els teus mapes, les teves idees i aquestes queden a la teva memòria. Sempre saps on has d’anar a mirar.

Ha influït molt l’arquitectura moderna del segle passat, que és sincera i molt pura. De fet, aquesta arquitectura és essencial, sense ornaments i afegits, que representa clarament l’honestedat en els projectes. Els principis que haurien de regir els projectes són l’economia, el rigor, la qualitat d’execució i la universalitat.

L’arquitectura ha de posar les persones al centre dels projectes, donat que els espais en els quals habitem, treballem o aprenem són la nostra cinquena pell, i la seva configuració i materials influeixen directament en la nostra salut.

Per mi l’objectiu és millorar el benestar de totes les persones i la seva salut, tant a escala petita, com pugui ser amb un habitatge, com a gran escala amb un urbanisme que tingui en compte les persones i la mobilitat sostenible.

3. Quines altres aficions tens fora d’aquest sector?

A mi m’encanta ballar. Des de ben petita he ballat. He fet ballet clàssic, jazz, salsa, swing i, els últims anys, estic fent flamenc. De fet, faig actuacions i vaig a classe cada setmana. També m’agrada molt escoltar música i escapar-nos amb la meva família a visitar nous llocs de forma improvisada amb la furgoneta.

4. De quin treball et sents més orgullosa?

Quan tenia vint-i-set anys vaig col·laborar en un projecte d’habitatges plurifamiliars de protecció oficial. Com comentava abans, entenc l’arquitectura com una funció per a les persones per millorar la seva qualitat de vida. Aquest tipus d’habitatges són accessibles per tothom, són per a persones com nosaltres. Fer uns habitatges que siguin de qualitat, que tinguin un bon assolellament, que tinguin ventilació creuada, que tinguin unes qualitats estàndards i les persones puguin estar confortables igual que unes altres que tinguin més poder adquisitiu, és importantíssim i estic molt orgullosa del resultat d’aquest projecte. A més, amb els recursos econòmics de què disposàvem, que eren molt més minsos que amb qualsevol altre projecte estàndard de promoció privada.

Uns altres projectes molt interessants van ser les col·laboracions en els edificis de recerca biomèdica i facultat de la Universitat de Lleida per potenciar la innovació i la recerca al nostre territori.

Una anècdota de fa pocs mesos, a la fira de Fundació Tr@ms d’aquest any 2022, nois i noies de l’escola on va tenir lloc, reconeixien que els hi faria més il·lusió anar a l’escola si tingués l’aspecte dels espais que veien als nostres projectes. De fet, un dels últims projectes que hem realitzat l’equip de Grup Efebé a l’escola Maria Ward plasma un concepte que considero essencial. Els centres educatius els hem de percebre des d’un punt de vista holístic, d’acord amb les noves metodologies. El pati escolar d’aquest centre l’hem adequat perquè esdevingui un espai d’esbarjo però també un entorn d’aprenentatge més.

5. Com creus que serà el disseny d’interiors d’aquí 10 anys?

Realment no ho sé, jo suposo que la tecnologia i les eines informàtiques avançaran encara molt més i s’aconseguiran resultats espectaculars. No obstant això, jo quan plantejo un projecte el penso en paper, amb llapis, amb sulfuritzats i amb esquemes manuals. Pensar amb l’ordinador de moment no ho concebo.

Pel que fa al disseny d’espais hem de tenir uns valors que siguin universals, que no variïn com les modes. Així l’únic que obtenim és que els projectes que fem com a arquitectes tinguin una obsolescència programada. És cert que s’han de renovar, però alhora, hem de tenir una composició unitària, harmònica, que la idea de projecte prevalgui encara que li canviïs els colors, les textures i els materials.

6. Quines tendències han vingut per quedar-se o aporten més beneficis?

En els darrers anys m’he dedicat força en el sector educatiu, és un sector que m’apassiona perquè justament la formació i l’educació de les criatures són alguns dels temes més importants perquè creixin amb valors, amb coneixements, i empoderats per tot el que els pugui venir en el futur. Nosaltres com a arquitectes crec que podem ajudar molt a les escoles i centres educatius a plasmar sobre el paper i sobre els espais els seus projectes pedagògics; estem per ajudar-los i acompanyar-los en aquest camí.

Pel que fa a les tendències, ara es torna a treballar la filosofia de Maria Montessori, treballant amb teixits, centres d’interès, espais de lliure circulació, entre altres. Si li volem dir tendències doncs diem-li tendències, però això són estudis que han fet professionals del sector ja fa molts anys, que estan provats i que han funcionat. Són diferents maneres d’aprendre, unes més vivencials o d’altres com fèiem nosaltres quan anàvem a escola i apreníem més amb fitxes i llibres, no des del vessant de l’experiència.

7. El teu element/ciutat/edifici arquitectònic preferit és…

Tot i que jo fa uns mesos que vaig marxar a viure fora de la meva ciutat, continuo sent una enamorada de Barcelona. L’urbanisme, la planificació que hi ha al darrere més enllà de l’eixample (Pla Cerdà), la trobo un conjunt molt harmònic. La meva ciutat m’agrada per moltes raons, el taló de fons del Tibidabo, amb el mar els seus peus, té una situació geogràfica privilegiada. El turisme dels darrers anys està fent molt mal i està produint gentrificació, molta gent de tota la vida està sent expulsada degut a l’augment dels preus dels pisos i obligada a marxar de casa seva.

D’edificis en diria molts, però el Palau Güell, situat al Carrer Nou de la Rambla, és un habitatge burgès en el qual tots els racons estan pensats, té uns detalls molt orgànics i els espais són molt agradables.